La ruta dels romans - Guissona

La coma - Sant Guim de Freixenet

Març 2012

 
Mostra un mapa més gran

Guissona - Enric

Participants: dissabte sopar: 34. Diumenge: 37

Activitats addicionals: visita guiada a Guissona. Muntatge de fotografies del Joan Pau

Som un grup de 25 els qui ja ens trobem al matí a Guissona per fer una visita a aquesta vil·la acompanyats per una noia que resulta ser una molt bona guia.

Comencem per la part antiga (medieval): l'església o col·legiata, els estrets carrers, alguns edificis, etc. I tot acompanyat amb les corresponents explicacions, per cert molt interessants, fent referència, també, a la vida actual d'aquesta localitat.
Seguidament fem una exhaustiva visita a les excavacions de la vil·la romana, Ieso, i finalment entrem al museu, on a més de l'exposició de materials també hi podem veure un audiovisual molt atractiu.
Per dinar anem a un restaurant on l'Enric i la Dolors ja han reservat lloc. Mengem força bé, però ens hi estem més de dues hores. Quan sortim cadascú va pel seu compte fins a l'hora de trobar-nos a la casa de colònies de Sant Guim de Freixenet.
casa de colònies La Coma
Aquesta casa ja la coneixem i està força bé. Les habitacions, amb lliteres grans, sòlides, amb barana i escala, són força àmplies. Hi ha un menjador, dues sales d'estar i dues zones de lavabos, però es caracteritza per la humitat que hi ha per tot arreu, ja que , a part d'estar en una zona baixa i humida, sembla que han tingut tancat tot l' hivern.

Freixenet de Segarra - Enric

De mica en mica anem arribant tots i anem ocupant les lliteres, especialment els llits de baix.
Alguns anem caminant fins a Freixenet, aprofitant l'última estona de claror de dia. Passegem una mica pels seus dos carrers i ens arribem a l'església, que ens sembla molt gran pel que és el poble.

Com que encara falta molta estona per l'hora de sopar, ens instal·lem a dins la casa. Un grup juguen al rummi en una de les sales i els altres, reunits a la sala més gran, ens engresquem en una conversa sobre economia, caixes d'estalvis, bancs, fons d'inversió, participacions preferents, et, etc, que omple de neguit a més d'un dels assistents. Per sort, quan arriba l'Àngels Muncunill, canvia totalment la cosa, ja que ens engresca a cantar cançons de l'època xiruquera, de noies guies, colònies, agrupaments escolta, etc. Passem una estona la mar de divertida fins que ens avisen que ja podem anar a parar taula.

Ens donen crema de verdures, pa amb tomàquet amb truites de quatre gustos diferents, amanida i iogurt. Els qui volen poden prendre cafè o un te. Com de costum, mentre sopem hi ha força xivarri, malgrat els esforços d'algú, que no hi està encara acostumat, per convèncer-nos que si parlem més fluix ens entendrem millor.

Havent sopat, el Joan Pau ens organitza una sessió d'audiovisual i podem veure els muntatges que ha fet del xino-xano passat, del que serà el del més vinent i d'un viatge al Marroc. Quedem meravellats del bé que li han quedat i de la molta feina que li deu haver comportat. Abans d'anar a dormir encara tenim celebració de Sant Josep (la Fina i el Josep Vilajoana) i de dos aniversaris (l'Anna Centelles i la Pilar Miró). Mengem pastís i galetes acompanyats d'una copa de cava. Fem un brindis i els desitgem moltes felicitats.

La ruta dels romans - Enric

Excursió: La Ruta dels Romans

Força abans de les nou, hora d'esmorzar, la majoria ja estem vestits i els qui hem tret el cap a fora ens hem adonat que caldrà abrigar-nos ja que tot i que fa sol, el vent bufa fort i fred.

Omplim els menys cotxes possibles i marxem cap a Guissona. Aparquem a l'entrada i iniciem "La Ruta dels Romans".

És un camí molt ample i planer, però molt empolsegat, per la falta de pluja. Aviat ens separem molt uns dels altres, ja que com acostuma a passar en aquest tipus de camins, sempre hi ha a qui li agrada anar a pas lleuger i qui prefereix agafar el pas de passeig per poder anar parlant tranquil·lament, oblidant que tenim uns quilòmetres per endavant i que hem de tornar a dinar a la casa de colònies a l'hora prevista.

Està tot molt sec, però ens encanten les fileres d'ametllers florits que contrasten amb el verd dels camps i amb el blau del cel. El vent encara bufa amb ganes i malgrat que el sol pica de valent no ens podem pas desabrigar.

Bellveí - Enric

Arribem al poble de Bellvehí i hi fem una passejada pels seus carrerons.
Una noia ens obre l'església i ens explica coses de la manera de viure d'allà contestant les preguntes que li anem fent. Els organitzadors no comptaven amb aquesta visita i per manca de temps no ens pot explicar més coses.

Torrefeta - Enric

Sempre entre ametllers, que no ens cansem de fotografiar, seguim fins al poble de Torrefeta, aquest una mica més gran, on també hi passegem una estona.

Ara el camí puja planerament fins a l'ermita de la Mare de Déu de Maig, que està solitària, sense ni un arbre al costat, al mig del camí.
Com que és tard, no ens hi entretenim i seguim, ara baixant una mica, fins que ja veiem Guissona al fons. Des del primer carrer que trepitgem fins al lloc on tenim aparcats els cotxes, hi ha un bon tros, que per alguns resulta força pesat, ja que aquí no hi ha l'al·licient dels camps verds i els ametllers florits.

Arribem a dinar una mica més tard del previst, però l'arròs que ens espera està deliciós. Primer ens donen una amanida individual que fa goig de mirar. Per postres hi ha maduixots amb suc de llimona.

El mes proper tornarem per aquestes terres de ponent, potser ja no veurem els ametllers florits, però esperem que hagi quedat enrere aquesta sequera.

(Roser M)

Vídeo - Enric

fotos DVD

La Segarra........ ... ................