La Cerdanya

La Bruna - Bellver de Cerdanya

Juny 2012

 
Mostra un mapa més gran
XINO XANO 16 i 17 DE JUNY 2012
Segona comunicació

Tal com us vam avançar a la primera comunicació, tornem a l'Alberg la Bruna de la Cerdanya.
L'excursió principal la farem el dissabte per disposar de tot el dia, i anirem al
Prat de Cadí.
D'Estana, on deixarem els cotxes, a Prat de Cadí hi ha un desnivell d'uns 300 m. i calculem que la pujada es pot fer en unes dues hores.
La previsió és portar el menjar i dinar a Prat de Cadí, doncs és un paratge molt bonic per gaudir-ne una bona estona.

Lloc de trobada: Area de Servei del Túnel del Cadí. A les 10 estarem a punt per sortir cap a Estana. Cadascú a de calcular el temps que necessita per esmorzar o prendre cafè.(al Bar-Restaurant de l'Àrea encara que digui que no es pot portar picnic, mentre es faci una consumició es pot portar l'esmorzar.

Com arribar a Estana: hem d'anar Fins a Martinet i al final de població agafar un trencall a l'esquerra que va a Montellà i al cap d'uns metres hem d'agafar una desviació a la dreta cap Estana.
Cal portar: dinar de dissabte, aigua, bon calcat, sac de dormir, tovallola per la dutxa. ( a l'alberg hi trobarem llençols de sota, coixins, coixineres i mantes)

Com arribar a l'alberg: Sortint de Bellver direcció Martinet just després d'un hostal, un restaurant i del quilòmetre 198 trobem un camí a la dreta i les indicacions de l'alberg.
Es prega no anar a l'alberg abans que els organitzadors arribin, ja que al entrar s'han de fer els tràmits de liquidació i distribució de les habitacions.

Dissabte al vespre: Tal com vam comentar al Xino Xano de maig tothom que vulgui pot enviar 4 fotografies com a màxim al Joan Pau. Ell en farà un muntatge que en podrem disfrutar el dissabte al vespre.

Correu:joanfarrangual@gmail.com

El criteri per escollir les fotografies, pot ser: un record, una sensació, uninterès per unes imatges que ha captat cada persona que vulgui participar-hi

Data límit per enviar les fotografies 27 de maig

Diumenge al matí: farem una passejada per la zona d'esquí de fons de Guils-Fontanera. A les dues serem al Alberg per dinar.
Us recordem que heu de fer l' ingrés de la diferència, 25 euros al Cte. de La
Caixa .................. a nom de Joan Mora. Indiqueu qui fa l' ingrés.
Organitzen: Teresa Mor, Joan A. Mora, Roser i Àngels Mitjans
Joan Antón

Participants: dissabte: 47. Diumenge: -5 +2

Excursió:

fotos Enric

dissabte: pujada a Prat de Cadí

Està previst sortir a les deu, ja ben esmorzats, de l'àrea de servei del túnel del Cadí . Força estona abans ja hi anem arribant i ens fem les abraçades corresponents mentre el Joan Anton i la Teresa van controlant que no falti ningú. Quan tots els conductors estan ben informats de com s'arriba a Estana i del lloc on hem de deixar els cotxes per iniciar l'excursió, ens anem posant en marxa.

La carretera de pujada des de Martinet és estreta i plena de corbes, però als xino-xanencs no ens espanta res i, malgrat algun primer malentès respecte al lloc de trobada, ens reunim tots a l'aparcament que hi ha a uns cinc-cents metres passat el poble. El Sebastià, l'Enriqueta i l'Assumpta tenen clar que ells aniran a fer alguna ruta turística i que a la tarda ens trobarem a l'alberg, on també aniran directament la Lolita i la Carme Cortada, que pujaran a la tarda. Tots els altres, preparats amb botes, bastons, gorres pel sol, crema solar... i amb la motxilla a l'esquena, comencem a caminar animats pel paisatge que ens envolta.

El camí és força ombrejat i cadascú agafa el ritme que millor li va. Va pujant sense grans desnivells, però amb molta pedra, la qual cosa fa que els qui tenen els genolls delicats ja pateixin per la baixada.

Quan portem una mitja hora de camí, un grup de cinc decideixen que ja en tenen prou i es queden en un paratge on les artistes de la colla aprofiten per fer alguna pintura.

Els altres, amb més o menys esforç, seguim pujant camí amunt, primer fins que arribem a un coll i després, ja més planer, fins a Prat de Cadí, objectiu de l'excursió.

L'esforç ha valgut la pena ja que és un indret fantàstic. Davant nostre tenim un gran prat d'un verd intens que s'estén fins a una franja d'avets que s'enfilen uns metres pel vessant nord del Cadí. Les seves parets verticals, plenes de canals, s'alcen majestuoses cap al cel blau.

El Joan Pau prepara el trípode per fer una fotografia de grup, però, per l'orientació de com estem posats, vol esperar que algun dels núvols que van passant amagui el sol i això comporta una bona estona d'espera que aprofitem per fer una cantada.

Tot i que encara és bastant d'hora, decidim instal·lar-nos per dinar en una raconada entre sol i ombra. Un intrèpid i nou xino-xanenc, que encara no s'ha cansat prou, marxa tot sol a pujar un tros de tartera. Quan ja hem acabat de dinar encara no ha tornat i amb alguns prismàtics intentem, sense èxit, localitzar-lo. Quan baixa està content de la seva gesta.

Les tres és l'hora prevista per iniciar el camí de retorn i mentrestant gaudim una bona estona de l'indret. Algú aprofita per fer una mica de migdiada i també hi ha els més inquiets que van a fer una passejada fins al límit del prat. Alguns, força abans de l'hora, ja frisen per tirar avall, tement per la baixada de pedres que ens espera, però, algú altre es queixa que és massa aviat i es resisteix a moure's del lloc fins que és l'hora convinguda. L'Àngels, comença a marxar amb els més impacients i jo, "l'escombra", m'espero fins que són les tres en punt. Malgrat tot, encara hi ha qui es queda una estona més per fer la migdiada que no ha fet abans.
Per molts la baixada és força més difícil que la pujada i, malgrat anar molt en compte, tenim un bon ensurt. La Montserrat Escarrà fa una caiguda i va a parar a fora del camí, en un punt on hi ha força desnivell. Per sort la vegetació impedeix que caigui més avall i amb l'ajuda dels qui hi estan més a prop, aconsegueix pujar. S'ha fet mal al peu i, com que camina amb molta dificultat, el Víctor s'ofereix a ajudar-la. Ell es posa al davant, ella s'agafa a la seva espatlla i així van avançant lentament vigilant molt de posar els peus en el lloc més planer, quan això és possible.

Quan els últims arriben a baix, els primers ja fa estona que s'esperen donant suport i idees al Joan Anton i la Teresa que intenten resoldre un problema que se'ls ha presentat: la furgoneta ha quedat tancada amb les claus a dintre. No hi ha més solució que trucar al RACC i mentre esperem que arribi, com que tots allà no podem fer res, alguns comencen a marxar cap a Martinet a prendre cafè.

Quan arriba el senyor que ha de resoldre el problema es crea una gran expectació per part dels que estem allà. És molt interessant i divertit observar les diferents tècniques que utilitza per obrir la porta, però ja sigui per la pressió de tenir tanta gent observant o per la dificultat de la tasca, tarda força estona a aconseguir-ho. L'èxit arriba en el moment que ens estem organitzant per marxar tothom menys els quatre o cinc de la furgoneta. Ho celebrem amb un bon aplaudiment.

Arribem a l'alberg quan ja són quasi les set de la tarda i abans de repartir les habitacions els organitzadors hem de refer la distribució que ja portàvem feta, ja que no ens donen les habitacions que prèviament ens havien dit. Ho intentem fer el millor i el més ràpid possible, però és difícil que quedi al gust de tothom.

Després d'una bona dutxa, ja només cal esperar que sigui l'hora de sopar i, mentrestant, fem petar la xerrada, ja sigui a fora la terrassa o a la sala d'estar, contemplant la panoràmica que tenim al davant.

El sopar és abundant, bo i variat. Cadascú por triar el que li ve de gust, encara que això comporta que sigui una mica lent el procés de servir-lo. Quan s'asseuen el últims, els primers ja quasi han acabat.

recull històric Joan Pau F
A la sala de baix, que ja coneixem de l'altra vegada, el Joan Pau ja té preparat el necessari per fer la projecció de fotografies. Aquesta vegada estem sols i podem gaudir del muntatge, que veiem dues vegades. La primera, en silenci (força aconseguit!) per poder sentir bé la música i els efectes especials, la segona, per fer-ne els comentaris adients, endevinant el lloc i l'època de cada fotografia.
recull històric Carme Cortada
Seguidament hi ha la celebració del setantè aniversari de la Carme Cortada, amb felicitacions i cançons amanides amb una copa de cava i un tros de coca per acompanyar. El local està equipat per fer de discoteca i s'organitza de forma espontània un ball que alguns aprofiten fins a "altes hores" de la nit.

Excursió - diumenge: passejada seguint el GR a Guils-Fontanera

El diumenge està previst fer una passejada per la zona de les pistes d'esquí de Guils-Fontanera i cadascú es lleva a l'hora que creu convenient per tenir temps d'esmorzar i d'estar preparat per marxar a dos quarts de deu.

A pocs metres del lloc on deixem els cotxes, hi ha unes roques des d'on tenim una bona panoràmica de la Cerdanya i ens hi estem una bona estona badant i fent fotografies.
Després, amb el Joan Anton al davant, seguim els senyals del GR que va pujant suament pel mig de prats i cadascú arriba fins al punt on decideix quedar-se i esperar o tornar enrere.
L'hora de dinar a l'alberg és el que ens marca el moment de tornar tots enrere. És quan ja podem veure el refugi de la Feixa a la pista que va cap al de Malniu.

La baixada és força més ràpida que la pujada, ja que aquí no hi ha pedres que castiguin els genolls i arribem a l'alberg una estona abans de l'hora de dinar.

A les dues en punt ens avisen que ja podem entrar i dinem la mar de bé, ja que hi ha força coses per triar. A mesura que anem acabant, busquem una mica d'ombra a la terrassa per xerrar i aprofitar una estona més la vista fantàstica que des d'aquí tenim.

Així s'acaba l'última sortida d'aquest curs. Aquesta vegada els acomiadaments són fins al curs vinent i les abraçades per desitjar-nos un bon estiu.

(Roser M)

fotos Enric

fotos DVD

La Cerdanya..... ... ................