Conreria - poblat ibèric de Les Maleses

Alberg La conreria - Tiana

gener 2020

 

fotos

La convocatòria és a partir de les 6 de la tarda, però el grup de "Teatrexanencs" i acompanyants ja hi anem a mig matí per a fer un assaig intensiu.

La majoria de nosaltres hi arribem amb llum de dia, això vol dir que a les sis ja hi som gairebé tots. Aquest alberg és molt grani força laberíntic. A mesura que anem arribant anem ocupant les habitacions que ens tenen reservades.

 

 

 

La majoria són de 4 lliteres de les quals només ocupem la part de sota.

Al costat mateix de l'entrada hi ha una zona de sofàs i taules, on aviat s'hi instal·len les jugadores de rumi.

 

Tenim , també per a nosaltres,una de les sales per fer activitats i un menjador. Per anar d'un lloc a l'altre hi ha diferents possibilitats i ascensors, la qual cosa fa que més d'un de la colla es trobi perdut en els desplaçaments.

El sopar és a dos quarts de nou, però abans tenim força temps per fer les xerrades i tertúlies habituals de retrobament. Quan és l'hora, anem cap al menjador, on s'accedeix pel claustre. Els primers d'arribar-hi preparen les taules. Tenim sopa de pasta, amanida, truita de patates i iogurt.

 

Els organitzadors donen les instruccions per a l'excursió de demà i informen que d'aquí a mitja hora, a la sala d'activitats, hi haurà, per part del grup "Teatrexanencs ", la lectura de dos contes nadalencs de Pere Calders.

 
Arribada l'hora comença l'actuació i lectors i espectadors passem una estona molt agradable.

Els contes, amb la ironia pròpia de l'autor, diverteixen tant com la caracterització dels personatges i el suport audiovisual a càrrec del Joan Pau.
Seguidament hi ha celebració d'aniversaris. Avui festa gran: La Mercè en compleix de rodons.

 

Llibret amb les poesies i dedicatòries pels seus 70 anys.
àlbum fotos
L'Eduard, sempre a davant de tots, en celebra un de més i el Conrad i la Montse Jornet també n'han avançat un.
Els desitgem que en segueixin complint molts més i que ho puguem celebrar plegats.

Excursió: per la Conreria, fins el poblat ibèric de La Maleses

El diumenge ens llevem amb un dia força ennuvolat i amb molt vent, però sense pluja ni neu, tal com ja deien les previsions meteorològiques.

Des de les finestres del menjador, mentre esmorzem, podem veure el mar blau, espurnejat de crestes blanques.
A les deu, "els que caminem"en reunim a la sortida tapats amb gorres, guants, tapaboques... per protegir-nos del fred i del vent. Altres, amb el cotxe, van a fer alguna visita cultural i també hi ha qui es queda a recer, al mateix alberg. L'excursió s'inicia pel camí que hi ha al costat de la porta de sortida.
És una pista ampla que va pujant fent ziga -zagues, amb algun repetjó que de lluny espanta a més d'un.
A les vores, la vegetació més abundant és de cirerers d'arboç. Des de molts punts tenim unes vistes espectaculars del mar,de Badalona i de part de Barcelona. Qui més o menys, al llarg de la pujada, ja s'ha desabrigat una mica, però el vent continua bufant.
Arribem a un coll, on fem una parada. Alguns decideixen no continuar i anar tornant tranquil·lament. Els altres seguim endavant. Ara baixem una mica per agafar un sender estret i costerut fins a arribar al Poblat Ibèric de Les Maleses.
És un indret elevat , on podem observar molt bé les restes d'un antic poblat. Tenim, també, vistes de tot l'entorn. Cap a una banda tenim el mar, Montjuïc, Barcelona... i cap a l'altre el Vallès,tota la serralada Prelitoral i, al fons, part del Pirineu nevat.
No hi podem estar molta estona, ja que hem d'arribar a l'alberg a l'hora del dinar i, a més, hi fa un vent molt fred.
El primer tram de baixada és una mica dificultós i hi ha alguna caiguda, sense gaires conseqüències. Quan arribem a la pista, només es tracta d'anar baixant, cadascú al seu ritme. El fred vent sembla que cada vegada es fa més intens.

El dinar no es fa esperar: paella de verdures (molt bona), botifarra amb patates al forn i flam. Després, cafè o infusió mentre anem fent petits grups de sobretaula.
Hem fet ja l'estrena del 2020 amb una trobada molt agraïda ( com totes) i que no ens hem deixat perdre malgrat el vent i l'amenaça de fred i neu.

(Roser)

Als pocs dies del xino xano de gener, la Montserrat Cairó se'n va anar. La recordarem sempre.
àlbum fotos

fotos DVD

Maresme .. . . . . . . . . . . .. .